i Joan Baptista Berni i Català | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Baptista Berni i Català

filosofia filos
Filòsof.
València, 1705 — València, 1738

Es doctorà a la Universitat de València, de la qual fou també catedràtic (1731). Era sacerdot i notari de la inquisició. Publicà tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i el tractat Filosofía racional, natural, metafísica y moral (1736), en quatre volums, obra bàsica de la renovació filosòfica als Països Catalans al s XVIII. Deixeble de Tomàs Tosca, s’oposà, com ell, a l’escolàstica decadent i rutinària, i propugnà un eclecticisme fonamentalment racionalista i empíric alhora. Defensà una clara separació entre la teologia i la filosofia, tot reclamant per a aquesta la màxima llibertat d’investigació i d’especulació compatible amb l’ortodòxia catòlica. Introduí en la dialèctica unes certes influències d’Epicur, a través de la teoria atomista de Pierre Gassendi, i concedí una gran atenció a les relacions de la ciència física amb els estudis filosòfics.

Col·laboració: 
JoAr
Llegir més...