i Gian Lorenzo Bernini | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gian Lorenzo Bernini

El rapte de Prosèrpina , de Bernini (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
arquitectura arquit, escultura escult i pintura pint
Escultor, arquitecte i pintor italià.
Nàpols, 7 de desembre de 1598 — Roma, 28 de novembre de 1680

Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma. Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David (1619) i el grup Apol·lo i Dafne (1621-22), hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc; moviment molt accentuat i textura pictòrica. En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents. Les mateixes característiques es troben millorades en les obres posteriors: Èxtasi de santa Teresa (1646) o Francesco d’Este (1650-51). L’abillament d’aquests dos personatges és la manifestació convulsa i materialitzada de l’agitació de llurs ànimes.

Quelcom semblant és perceptible en la seva obra arquitectònica. Concebé el baldaquí de l’altar major de Sant Pere de Roma com una estructura impressionant que, si bé era distinta de l’estil sever i majestuós del temple, assolia prou dignitat per a cridar una atenció respectuosa. Un cobriment recarregat, de línies gairebé contradictòries però compensadores de les que formen el conjunt arquitectònic, és mantingut a una altura notable per quatre columnes salomòniques de bronze ornamentades amb pàmpols i abelles, unides per una imposta i rematades per sengles escultures. La teatralitat caracteritza aquesta obra arquitectònica, acabada el 1633. Quasi tota la resta de les seves produccions foren acabaments i reconstruccions, concebuts sovint amb esperit decoratiu i urbanístic. En són exemple la plaça de Sant Pere (1657-67), amb un pòrtic de columnes coronades d’escultures que encercla la planta oval de la plaça, o la sèrie de fonts construïdes a Roma, especialment la de la plaça Navona (1647-52). D’esperit decoratiu són la Scala Regia (1663-66), el palau del Vaticà i els sepulcres dels papes Urbà (1647) i Alexandre (1671-78). Construí les esglésies de Sant Andreu del Quirinal (1678), de planta oval, i la de Castel Gandolfo (1661), amb la planta de creu grega, entre d’altres, totes decorades profusament. Lluís XIV l’invità a París (1665) i el consultà sobre el projecte del Louvre.

Exercí també la pintura ( Martiri de sant Maurici, retrats d' Urbà VIII ).

Col·laboració: 
ArP
Llegir més...