i Daniel Bernoulli | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Daniel Bernoulli

Biologia i ecologia    Física    Matemàtica
física fís, matemàtiques mat i fisiologia fisiol
Físic, matemàtic i fisiòleg neerlandès.
Groningen, 8 de febrer de 1700 — Basilea, 17 de març de 1782

Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati. Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733. Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació: hi escriví l' Hydrodynamica (publicada el 1738), obra que contenia l’enunciat del seu principi ( principi de Bernoulli ), així com els rudiments de la teoria cinètica dels gasos, i hi completà els seus treballs sobre els cossos elàstics (cordes vibrants) i les oscil·lacions dels sòlids rígids. El 1733 tornà a Basilea per ensenyar anatomia, botànica, i més tard fisiologia i física (1750). El 1725 guanyà el primer dels deu premis que li foren concedits al llarg de la seva vida per l’Acadèmia de París en les competicions científiques que aquesta organitzava. Féu contribucions científiques importants a la mecànica racional, estudià especialment la dinàmica de la rotació i enuncià els principis de conservació dels moments i de les àrees, simultàniament amb Euler, amb qui mantenia una constant correspondència. Hom el considera el primer que féu avenir les idees de Newton amb els mètodes del càlcul de Leibniz.

Col·laboració: 
ACS
Llegir més...