i Johann Bernoulli | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Johann Bernoulli

matemàtiques mat
Matemàtic suís.
Basilea, 27 de juliol de 1667 — Basilea, 1 de gener de 1748

Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques. Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador. Estigué a París (1690-95), on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital; hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli. El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars. Fou professor a Groningen (1695-1705) i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea (1705), on fou mestre d’Euler. Proposà i resolgué el problema de la braquistòcrona amb uns mitjans tan simples com el d’una quadratura; en el camp de les equacions diferencials usà els factors integrants i utilitzà el mètode de variació de les constants per a resoldre l'equació diferencial de Bernoulli. Estudià la funció exponencial i mostrà que la funció logarítmica n'era la inversa, i, juntament amb Euler i Taylor, millorà la solució donada per Jakob al càlcul de variacions i formulà el concepte de funció d’una variable.

Llegir més...