i Eduard Bernstein | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard Bernstein

filosofia filos i ciències polítiques polít
Polític i pensador alemany, iniciador del revisionisme marxista.
Berlín, 1850 — Berlín, 1932

De pares jueus, treballà en un banc mentre col·laborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia; assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875. En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa. El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili. Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society, així com amb Karl Kautsky, amb el qual col·laborà en la confecció del programa d’Erfurt. La sèrie d’articles Probleme des Sozialismus, publicats a Die Neue Zeit entre el 1896 i el 1897, foren reelaborats en forma de llibre, Die Voraussetzungen des Sozialismus und die Aufgaben der Sozialdemokratie (‘Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia’, 1899), que obrí pas al socialisme evolucionista. Les seves tesis foren atacades durament per Karl Kautsky, Rosa Luxemburg, Plekhanov i Bebel i derrotades als congressos de Stuttgart i Hannover (1899); malgrat tot, fou elegit diputat del Reichstag. Durant el conflicte de 1914-18 estigué amb la minoria contrària a la guerra, tot i haver-se oposat a manifestar que “els treballadors no tenien pàtria”. Bernstein no era un gran teòric social, però fou un elaborador intel·ligent de la via parlamentària en el socialisme. Contradigué la tendència a la concentració capitalista de Marx subratllant la lentitud amb què s’esdevindria, assenyalà un eixamplament de la classe mitjana i la no-depauperació de la classe obrera. Això, combinat amb el desenvolupament del mercat mundial, l’aparició de càrtels i el perfeccionament del crèdit, el portaren a abandonar la “teoria de l’esfondrament” (Zusammenbruchstheorie). Aquesta actitud portà Bernstein a no donar tanta importància a la lluita de classes, a creure en l’eliminació pacífica i gradual de les contradiccions capitalistes i a acceptar el concepte de “solidaritat social” (reformisme). Contraposà Kant a la dialèctica i afirmà una tendència gradual vers el socialisme, la jerarquia contra l’autogestió, el parlamentarisme enfront de la dictadura del proletariat i la descentralització davant la burocràcia.

Col·laboració: 
JGD
Llegir més...