La seva pintura més representativa, Al·legoria de la Divina Providència (1633-39), fou pintada a Roma, al palau dels Barberini. Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important. Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en col·laboració amb el seu deixeble Ciro Ferri. Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace (1656-57), on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata (1658-62), de major serenitat, ambdues a Roma. Pintor exuberant i arquitecte monumental i voluptuós, fou un típic exponent del barroc. El 1652 publicà a Florència, en col·laboració amb el jesuïta C.D. Ottonelli, un tractat de pintura i escultura, típic de la mentalitat contrareformista.
Detall del fresc al saló de Venus (1641-42), de Pietro da Cortona (Galeria Palatine, Florència)
© Corel
Pintor i arquitecte italià, anomenat també Pietro da Cortona.