Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística (blat) localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola. La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents (el Yèvre i l’Arnon), per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher. El centre principal és Bourges.
Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàl·lia cèltica. Conquerit pels romans (cap al 52 aC), que l’incorporaren a Aquitània, posteriorment el Berry fou pres pels visigots (475) i pels francs (507). A l’època carolíngia el Berry fou comtat independent hereditari, fins el 1100, que el comte Eudes Arpin el vengué a Felip I, rei de França; des d’aleshores estigué assignat en apanatge a la casa reial. El 1360 fou erigit en ducat-paria per a Joan de França, comte de Montpensier (mort el 1415), tercer fill del rei Joan II. La línia ducal s’extingí a la segona generació amb el duc Joan II, i el ducat tornà a la corona. Posteriorment, diversos membres de la família reial francesa portaren el títol de ducs de Berry.