i Bernardo Bertolucci | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bernardo Bertolucci

cinematografia cin
Guionista i realitzador italià.
Parma, Emília-Romanya, 16 de març de 1941

Fill del poeta Attilio Bertolucci , cercà la col·laboració de Pier Paolo Pasolini per al seu primer film La Commare Secca (1962), al qual seguiren Prima della rivoluzione (1966), Partner (1968), basat en la novel·la de Dostojevskij El doble , i un dels episodis d' Amore e rabbia (1969), amb el qual tancà una primera etapa marcada per l’experimentalisme i la influència de Pasolini. Posteriorment, sense abandonar el seu compromís amb l’ideari esquerrà i la inclinació a tractar de temes i situacions límit amb un rerefons ètic, adoptà un llenguatge més transparent i més convencional, amb el qual ha aconseguit un gran reconeixement: realitzà, entre d’altres, Il conformista (1970), basada en l’obra homònima d’A.Moravia, retrat d’un home dèbil que, en defugir constantment responsabilitats, acaba devorat pel feixisme, Last tango in Paris (1972), història de solitud, amor i mort que obtingué un gran ressò, el gran fresc històric Novecento (1975-76), La luna (1979), exploració d’una identitat des de la psicoanàlisi, La tragedia di un uomo ridicolo (1981), sàtira d’una gran amargor, la superproducció guanyadora de nou Oscars The Last Emperor (1987, premi Cèsar i premi Sant Jordi del públic, 1988), en la qual la bona fe del protagonista és anorreada pel curs de la història, i The Sheltering Sky (1990), sobre la novel·la homònima de P.Bowles, paràbola de la desolació que acompanya la vida humana. Els seus films posteriors ( Little Buddha, 1993;  Stealing Beauty, 1995;  Besieged, 1998;  The Dreamers, 2003) giren entorn de la recerca dels propis origens, la rebel·lió i el retrobament en situacions molt diferents. L’any 2007 rebé el Lleó d’Or del Festival de Venècia i el 2011 la Palma d’Or del Festival de Canes, ambdós en reconeixement a la seva trajectòria.

Llegir més...