Participà en la Guerra de Successió austríaca i en la dels Set Anys. El 1758 fou ascendit a tinent general. Per divergències sorgides amb el govern francès passà al servei de Carles III d’Espanya i participà en la guerra contra Portugal. El 1782, amb 5 000 soldats i 1 200 voluntaris del Principat, arrabassà l’illa de Menorca als anglesos, fet que li valgué l’ascens a capità general i el títol de duc de Maó amb la grandesa d’Espanya (1790); fracassà, en canvi, en l’intent de prendre Gibraltar. Fou capità general dels regnes de València i de Múrcia (1788). Publicà unes Mémoires militaires (1791).