Fill de Josep Bertran i Ros i pare del polític Josep Bertran i Musitu. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1870-71), la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1902-03) i l’Acadèmia de Bones Lletres (1907-11). Defensà el dret català i és autor de Teoría de la expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1899), Del origen y doctrinas de la escuela romántica (1891) i Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893).