Ingressà a l’orde dominicà (1544) i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada. El 1562 se n'anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife. S'oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera. Hom en conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l’evangelització dels moriscs (1579) i una carta en català a la seva mare. Teresa d’Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans. Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1690). La seva festa és celebrada, segons el martirologi romà, el 9 d’octubre; a València és commemorat, però, el 20 d’octubre.