i Eusebi Bertrand i Serra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
indústria indúst, ciències polítiques polít, indústria tèxtil tèxt i història hist
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Barcelona, 22 de desembre de 1877 — Barcelona, 4 de juny de 1945

Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales (1848-1911) i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós (1825-1904), unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó. L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner. L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester. Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per Puigcerdà (1907-23), on construí el camp de golf i l’Hotel del Golf i aconseguí notables millores de comunicacions, com la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment de Treball Nacional i de l’Institut del Foment del Conreu Cotoner. Durant la guerra civil de 1936-39, des de Sant Sebastià, col·laborà amb l’Asociación Cooperadora para la Continuidad Industrial, destinada a la reconstrucció de les fàbriques afectades per la guerra. Adquirí plantacions de cotó a Andalusia i el control de fàbriques com la Colònia Güell, impulsà empreses financeres, presidí la Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de la Maquinista Terrestre i Marítima SA, del Banco de España i del Banco Hispano Americano; la seva granja, La Ricarda, del Prat de Llobregat fou considerada una instal·lació modèlica. Fou president del Primer Saló de l’Automòbil de Barcelona; gran afeccionat a la música, fou president honorari vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Col·laboració: 
JoG
Llegir més...