Centre industrial (indústria de rellotgeria, de bicicletes, d’automòbils i de teixits); és també coneguda com a estació balneària. És nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i un centre d’ensenyament superior: Université de Franche-Comté, fundada l’any 1961. Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (segle XVI), la casa de la ciutat (segle XVI), l’edifici de la prefectura (segle XVIII), d’estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d’una secció d’arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.
Antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, Juli Cèsar la conquerí l’any 58 aC, i sota l’Imperi Romà esdevingué la metròpolis dels sèquans. Conquerida pels burgundis (456), el 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d’aquests, una ciutat imperial (segle XIII). L’emperador Carles V i Felip II n’afavoriren l’activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d’Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d’assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d’una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l’inici de la indústria rellotgera local.