i Bescanó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bescanó

Sumari de l’article

Ajuntament de Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Població: 
4.450 h
[2009]
Extensió: 
36 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar (S), Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent. El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva (contraforts orientals de les Guilleries). És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia Monar, que té la resclosa al límit dels termes de Bescanó i Salt i s’origina a la zona de la Pilastra. Aquesta séquia és aprofitada per a l’agricultura i per a la indústria. Esmentada des del segle XI com a Regum Comitale , sembla que va ser construïda pels comtes de Girona. També s’aprofiten les aigües de la séquia de Bescanó, derivades del Ter per la dreta, aigua avall de la colònia de Bonmatí, i que rega la part septentrional del terme. A més el nucli principal i cap del terme que dóna nom al municipi, Bescanó, comprèn els pobles disseminats d’Estanyol i Vilanna, el llogaret de Montfullà, les urbanitzacions d’Estanyol Parc i del Mas i nombroses masies. Al N el municipi és recorregut per la carretera N-141 d’Anglès a Girona, paral·lela al Ter. D’aquesta en surt la de Bonmatí, que es dirigeix cap a Sant Martí de Llémena, i més al S parteix una altra carretera local que travessa la part meridional del terme i enllaça, per una banda, amb la local de Santa Coloma de Farners a Girona, i per l’altra continua en direcció a l’aeroport de Girona-Costa Brava i cap a Salitja i Vilobí d’Onyar. Des de la fi del segle XIX fins l’any 1969, que el tren fou suprimit, Bescanó fou una estació de la línia del ferrocarril d’Olot a Girona, la qual acomplia un servei important de relació dels pobles de la contrada, especialment en dies de mercat. Per travessar el Ter hi havia antigament una barca.

La població i l'economia

Les primeres dades sobre la població de Bescanó ( bescanonins ) daten del fogatjament del 1378, segons el qual el terme de Bescanó declarava tenir els focs següents: Bescanó, 19; Montfullà, 12; Estanyol, 26, i Vilanna, 15. En total sumen 72 focs, que en el fogatjament del 1553 es reduïren a 27, a causa dels periòdics assots epidèmics i de les deficiències i ocultacions pròpies dels recomptes realitzats amb finalitats fiscals. A la fi del segle XVIII (1787), el cens de Floridablanca atribueix al municipi una població de1 063 h, xifra que sembla un xic rebaixada, atès que estudis basats en l’anàlisi dels llibres parroquials refermen que el nucli de Bescanó —sense els agregats— havia de superar en un cent per cent els 228 h que se li assignaven. A mitjan segle XVIII, concretament l’any 1762 i següents, el poble és escenari d’una forta pesta que produí una inflexió negativa de la població. La guerra del Francès afectà greument la vida del poble, l’esclat del setge de Girona i l’enduriment de les posicions el 1809 produí una fugida de població. El recompte estadístic del 1860 recull una població de 1 816 h per a tot el municipi; desglossats per entitats, trobem que Bescanó en tenia 535, Montfullà 252, Estanyol, 580 i Vilanna, 449. De llavors ençà, el creixement ha estat continuat. El nucli de Bescanó ha augmentat i els altres —més rurals— en general han perdut població per causa del despoblament general que ha afectat el camp. El 1900 el terme aplegava 1 966 h i el 1930, 2 325. La prosperitat del camp, l’arrelament de la indústria i l’arribada del ferrocarril féu possible aquest creixement discret, però persistent. La fàbrica Grober fou l’eix principal d’aquesta transformació. Des de la guerra civil de 1936-39 l’augment fou lent, en bona part per l’escassa incidència de la immigració forana: 2 377 h el 1940, 2 511 el 1960 i 2 674 el 1979. Posteriorment el municipi va créixer a causa del seu progressiu paper de centre residencial: així, el 1991 assolí els 2 833 h i el 2001, 3 309 h. L’any 2005 hi havia 3 762 h. Tradicionalment Bescanó ha estat un poble agrícola. Hi predomina l’agricultura de secà, per bé que també és important la producció d’hortalisses a la franja hortícola estesa vora el riu. Destaca la producció de cereals i farratge, mentre que ha tingut una clara regressió el conreu de l’avellaner. La vinya i l’olivera, molt esteses al segle XIX, també han sofert un retrocés. Els pins, les alzines i les sureres poblen la zona de bosc. El pes de la ramaderia és considerable, sobretot la producció de bestiar porcí, aviram i boví. Si bé l’agricultura ha mantingut un pes constant, la indústria ha esdevingut l’activitat fonamental. L’empresa més important del municipi és la Societat Anònima Grober, fàbrica tèxtil, emplaçada a Bescanó des de l’any 1895. La resta són empreses petites i mitjanes, del sector de la fusta, mecànic, alimentari i productes fabricats de matèries plàstiques. L’empresa Llet Nostra té previst instal·lar una planta elaboradora de nous productes làctics. El diumenge abans de Rams s’organitza la Fira de l’Embotit. D’altra banda, s’han construït algunes urbanitzacions i s’ha iniciat l’impuls del turisme rural amb la rehabilitació de cases de pagès per a allotjament.

El poble de Bescanó

El poble de Bescanó (2 940 h el 2005) és a 102 m d’altitud, en terreny pla, a la riba dreta del Ter, centrat a l’entorn de la vella església de Sant Llorenç i allargassat a la vora de la carretera d’Anglès. En documents antics és citat Bascanon (1058) i Baschanone (1362). Fins a mitjan segle XIX hom escrivia Bascanó en lloc de la grafia actual. L’església de Sant Llorenç existia ja a la primera meitat del segle XI i el 1058 fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda. Posteriorment sofrí diverses transformacions i ampliacions, especialment durant el segle XVIII. El 1963 fou beneïda una nova església posada sota l’advocació de l’Assumpta, projectada per l’arquitecte Ros Casadevall i costejada quasi íntegrament pel poble. La festa major del poble s’escau per la diada de Sant Llorenç, a l’agost.

Altres indrets del terme

Vers ponent del poble de Bescanó es troben els veïnats disseminats del Raval, a la dreta de la carretera d’Anglès, i els de Can Ribes, el Camí de Viader i el Turó dels Cavalls, a l’esquerra. El llogaret de Montfullà (216 h el 2005) és situat a llevant del cap de municipi. El seu poblament és disseminat i tradicionalment s’ha dedicat a l’agricultura, bé que modernament s’hi ha fet palesa l’expansió industrial de Salt i Girona. La població celebra la festa major pels volts de Sant Pere, al juny. El lloc és citat l’any 882, en què el bisbe Teuter, de Girona, donà diversos delmes de l’església de Sant Pere (“ basilicam Sancti Petri in monte foilani ”), a la seu de Girona. L’any 1058 la comtessa Ermessenda va restituir aquesta església al bisbe Berenguer de Girona. L’església actual correspon a l’època moderna. Una de les cases pairals més importants és la de la família Pol. A Montfullà s’han trobat restes d’una necròpoli romana. El poble d’Estanyol (172 h el 2005), situat a la capçalera del Güell, al S del terme, té també el poblament disseminat. L’any 882 el bisbe Teuter va donar a la seu de Girona els delmes de l’església de Sant Joan (“ Sancti Johannis de Stagneolum ”). L’església parroquial actual és dedicada a sant Andreu i va ser construïda el 1704. El poble celebra la festa major pels volts de Sant Andreu, normalment el primer cap de setmana de desembre. Dins l’àmbit d’Estanyol es troba, a ponent, la urbanització Estanyol Parc. Al puig de la Torre o de Can Cendra hi ha restes d’un poblat ibèric (segles IV-III aC); hom hi ha localitzat ceràmica feta a mà i a torn, una moneda, teula, objectes de ferro i joies de tipus hel·lenístic. Durant la darrera guerra carlina, Can Cendra d’Estanyol esdevingué un centre important de la causa. El vicari de la població aixecà una partida d’homes que posà a les ordres de Savalls, el cèlebre capitost carlí. El poble disseminat de Vilanna (434 h el 2005) és situat al NW del terme. L’església parroquial, dedicada a sant Mateu, pertanyia a l’ardiaconat de Girona i va ser possessió del monestir d’Amer el 899; fou reedificada el 1678. Dins el poble resta una torre defensiva del segle XVI-XVII. La població celebra la festa major al setembre. El lloc apareix citat com a Vilastna el 1319, Vilatna el 1327 i Vilasna el 1362. L’any 1385 el rei Joan I va vendre la jurisdicció de Vilanna a Bernat Aruc. El 1477 Joan II, en recompensa a la seva fidelitat, atorgà a Verntallat, entre d’altres possessions, les parròquies de Vilanna i Estanyol. L’àmbit de Vilanna comprèn les caseries de Trullars, el veïnat de l’Església (o de Sant Mateu o de la Parròquia), el del Baixador i la urbanizació de Lluners més al S, a l’W del terme de Bescanó. Al terme hi ha diverses capelles, com les de Santa Anna, Santa Margarida i Sant Sebastià, on s’havien celebrat aplecs. Al costat de la darrera capella, davant el cementiri, hi brolla la font de Sant Sebastià, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611. Una altra capella és la que hi ha vora la masia de Can Pol de Baix, dedicada a sant Bartomeu. És un edifici romànic, d’una nau coberta amb volta de canó i un absis semicircular. Altres masos interessants són els de Can Cendra i Can Burguès d’Estanyol, aquest amb una magnífica arcuació renaixentista. A Bescanó hi ha el mas de la Torre i Can Viader.

La història

El primer esment documentat de la vila de Bescanó és del 1058, data en què la comtessa Ermessenda restituí l’església al bisbe Berenguer de Girona, i els nuclis de Montfullà i Estanyol apareixen esmentats en pergamins de l’any 882. Els successos històrics enregistrats al municipi van força lligats als que ha experimentat la ciutat de Girona. Ací s’ha sentit sempre el ressò de les guerres i els setges imposats a la capital. Durant la guerra del Francès, el rector i molts bescanonins es veieren obligats a abandonar el poble i a refugiar-se a les muntanyes veïnes.

En general, Bescanó és un poble força tranquil. Els conflictes fabrils no hi han tingut el relleu d’altres poblacions, però cal assenyalar que al desembre del 1899, a conseqüència d’una vaga, es produïren amenaces i fins i tot trets de pistola a la fàbrica Grober. Durant la guerra civil de 1936-39, quatre persones dels nuclis agregats foren víctimes mortals dels excessos d’aquells moments; a la postguerra foren executats al cementiri de Girona uns deu bescanonins.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...