i Bescaran | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bescaran

Poble (1.360 m alt.) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 m d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran , afluent de capçalera del Segre.
Població: 
82 h
[2009]

Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí. L’església sembla obra moderna; té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals. El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE. A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega.

Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular. Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran . Un altre edifici interessant és la casa pairal de Ca l’Albós. De dos vessants, té una gran balconada de fusta a la façana. Hom fa festa per Sant Josep (19 març) i per Sant Martí (11 de novembre).

Dins el terme de Bescaran, prop del límit amb els d’Aristot i Estamariu, en un coll a 1 306 m d’altitud, hi ha la Cabana del Moro, cista dolmènica formada per tres lloses clavades a terra, que configuren una cambra de 2,60 • 1,50 m, i una major de coberta. S'hi han trobat restes de l’edat del bronze. A l’E del poble, pujant cap el puig de Coll de Midós, hi ha també el dolmen de Coll Jovell.

Bescaran és un nom preromà. És documentat ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. El lloc (anomenat en el document vila de Bescaran) fou donat, en permuta, al bisbe i la canònica d’Urgell pel comte Borrell II, amb tots els seus termes i les seves pertinences. Bescaran pertangué en senyoria i jurisdicció al capítol de la catedral d’Urgell fins a la desamortització. A partir del segle XIII, amb motiu de les qüestions tingudes entre el bisbat i els Castellbò, Arnau de Castellbò féu enderrocar el castell de Bescaran. El 1278, en virtut del conveni dels pariatges, el comte de Foix, com a vescomte de Castellbò, renuncià a reclamar el castell de Bescaran.

Fou municipi independent fins el 1970 que, agregat als termes d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, formà el nou municipi d’Anserall, de nom oficial les Valls de la Valira, i del qual és avui una entitat municipal descentralitzada.

Llegir més...