i Beseit | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Beseit

Nom oficial del municipi deBeceite
Beseit
© Fototeca.cat
Municipi del Matarranya, al vessant oriental dels ports de Beseit, a la conca alta del Matarranya, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena.
Població: 
598 h
[2006]
Extensió: 
97 km2

El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural (pinedes, alzinars i pasturatges). Predominen els conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre els de regadiu (cereals i hortalisses). Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris. És important la ramaderia ovina. La indústria paperera, documentada des del s. XIV, arribà al seu màxim al s. XIX, amb sis fàbriques; produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt. Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària. Al llarg del s. XX la població del terme ha anat disminuint a causa, sobretot, de l’emigració.

La vila (715 h agl i 8 h diss [1981]; 579 m alt), situada a la dreta del Matarranya, és d’origen islàmic; reconquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó, fou donada a l’orde de Calatrava, del qual esdevingué una de les comandes (comanda de Beseit). Durant la Primera Guerra Carlina fou conquerida per les forces de Cabrera; els carlins l’ocuparen fins el 1840.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...