i vescomtat de Besiers | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

vescomtat de Besiers

Vescomtes de Besiers i d’Adge
©
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.

El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I. L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde. La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència. A la mort de Guillem I (vers el 994) els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona; llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona: Besiers passà a Pere Ramon I (1034), casat amb Ramgarda de la Marca. Mort el seu fill Roger I (vers el 1066), l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes. Tement que l’herència els fos disputada, decidiren de vendre llurs possessions (1068-70) —excepte Besiers i Agde— a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la seva muller Almodis, que era germana de Ramgarda, i al mateix temps els comtes de Barcelona els en retornaren una gran part en feu. A la mort de Roger II (1150) Besiers passà al seu germà Ramon Trencavell I, que renovà el pacte de vassallatge amb Ramon Berenguer IV (1150). Roger III, el seu successor, demostrà simpaties pels càtars. Durant el govern del seu fill Ramon Roger II, Besiers fou destruïda pels croats de Simó de Montfort (1209). El seu fill, Ramon Trencavell III, recuperà els dominis (1224), però hagué de cedir-los a Lluís IX de França (1247).

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...