i Rómulo Betancourt y Bello | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rómulo Betancourt y Bello

ciències polítiques polít i història hist
Polític veneçolà.
Guatire, Miranda, 1908 — Nova York, 28 de setembre de 1981

Exiliat diverses vegades per les seves activitats contra la dictadura (1928-36 i 1938-41), fou un dels fundadors del partit Acción Democrática (1941) i presidí la junta revolucionària que enderrocà el president de la república, general Isaías Medina Angarita (1945). Dimití com a president el 1948, però un cop militar deposà el seu successor i Betancourt hagué d’exiliar-se novament (1948-58). El 1958 fou elegit per sufragi universal president de la república veneçolana. Durant el seu govern menà una política de reformes moderades i perseguí l’extrema esquerra. El succeí a la presidència Raúl Leoni (1964), candidat d’Acción Democrática. Destacat periodista, publicà diverses obres de caràcter polític, com Una república en venta (1937) i Venezuela, política y petróleo (1956).

Llegir més...