i la Bètica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Bètica

Nom llatí deBaetica (la)
Nom llatí deBaetica (la)
Província romana que comprenia les parts occidental i central de l’actual Andalusia i una llenca del sud de les actuals Castella-la Manxa i Extremadura.

El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas (Guadiana); l’est anava en línia gairebé recta d'Ossigi (Menjíbar) a Urci (golf d’Almeria), de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri (Granada), i fora, Castulo (Cazlona) i Acci (Guadix). El límit oest era el Guadiana. Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior, i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d'Eliocroca (Llorca). Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d'Hispalis (Sevilla). La capital fou la Colonia Patricia Corduba (Còrdova), i es dividia en quatre convents jurídics: el de Corduba (Còrdova), el d’Hispalis (Sevilla), el d'Astigi (Écija) i el de Gades (Cadis). Altres ciutats importants foren Italica (Itàlica), prop de Sevilla, Carmo (Carmona), Urso (Osuna), Anticaria (Antequera) i, a les costes, Baelo (Bolonia), Carteia (prop d’Algesires), Malaca (Màlaga), Sexi (Almuñécar) i Abdera (Adra). El territori, ocupat pels romans molt aviat, a la fi del s III aC, sense resistència notable, es romanitzà molt de pressa. Fou declarada província senatorial en temps d’August. L’agricultura tingué un desenvolupament important: fou un dels grans centres productors d’oli, blat i vi del món romà. Destacaren també la pesca i les conserves de peix, especialment de tonyina (garum), a més de l’extracció de metalls (coure, or, argent i plom).

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...