i Francesc Betriu i Cabeceran | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Betriu i Cabeceran

cinematografia cin
Realitzador cinematogràfic.
Organyà, Alt Urgell, 1940

Autor d’alguns curtmetratges —Gente de mesón (1969), Bolero de amor— realitzà a Madrid el seu primer llargmetratge, Corazón solitario (1972), que definia el seu gust per una estètica esperpèntica. Ja a Barcelona, realitzà en aquesta mateixa línia Furia española (1974), La viuda andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), i posteriorment, en un estil més acadèmic, La plaça del diamant (1981) i Réquiem por un campesino español (1985). També ha dirigit el film Sinatra (Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, 1988), La duquesa roja (1996) i Una pareja perfecta (1997). Ha adaptat en format de sèries televisives Vida privada (1986), segons la novel·la de Josep M. de Sagarra, i Un día volveré (1991), sobre el relat de J. Marsé.

Llegir més...