Influït inicialment per l’escola d’Olot (Vayreda, Mir, Urgell, Berga, etc.), de resultes del servei militar descobrí el paisatge d’Aragó, on es casà, i el 1946 fixà la residència a Osca. Retornat el 1947 a Barcelona, començà la formació artística a l’Acadèmia Baixas i posteriorment, becat per la Diputació d’Osca, a l’Academia de San Fernando (1948-53) i a l’Academia Española de Roma (1955-60). El 1960 fou guardonat amb la segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, i la Fundación Juan March li concedí una pensió que li permeté professionalitzar-se. Seguidor d’una línia pròxima als paisatgistes castellans, la seva obra se centra en visions rurals o urbanes de to expressionista dominades per tonalitats ocres. Els anys setanta fou un dels pintors més sol·licitats a l’Estat i a l’Amèrica Llatina. El 1966 exposà per primer cop als Estats Units (Washington), i el 1968 aconseguí la primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. Nomenat fill adoptiu d’Osca (1982), la ciutat li dedicà diverses exposicions i, els anys noranta, el pintor li feu donació de la seva col·lecció d’art contemporani amb l’objectiu de crear-hi un Centre d’Art Contemporani. Fou acadèmic d’honor de la Real Academia de Bellas Artes (1996).