Escrit probablement al sud de l’Índia després dels ss IX-X dC, conté disquisicions sobre els sistemes filosòfics Vedānta i Sāmkhya, una inspirada exposició del Bhakti-mārga (via devocional) i les històries de tots els avatāra de Vishṇu. En la part X, de 90 capítols, hom narra les aventures de Kṛishṇa, on abunden antropomorfismes desconcertants d’accentuat erotisme i d’una gran imatgeria mítica. Inicià un gran ressorgiment religiós i fou el fonament de l’edat d’or de la literatura religiosa vernacla de l’Índia (ss XIII-XVIII dC).