Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965. Com a director general d’antiguitats (1945-48) tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra. Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació col·lectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale (1958-1967). D’entre els seus treballs sobresurten: Storicità dell’arte classica (1943); L’arte romana nel centro del potere (1973); La fine dell’arte antica (1970) i Dall’elenismo al medioevo (1975).