i Biblioteca de la Universitat de València | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Biblioteca de la Universitat de València

biblioteconomia bibliot
Biblioteca pública a l’edifici de la Universitat de València.

Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier (1719-94), amb la donació dels seus llibres (uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789. El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat. Conserva uns 269 000 volums, 2 400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l’exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) —primer llibre imprès en català— i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483) i del Regiment de la cosa pública (1499) d’Eiximenis, del Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell, de la Vida de la Verge Maria (1494) de Miquel Peres i del Quart del Cartoixà (1495) de Joan Roís de Corella. Abunden els texts medievals manuscrits d’autors catalans, i són molt importants els còdexs miniats procedents de la biblioteca del duc de Calàbria, que havien estat dels reis catalanoaragonesos de Nàpols. Per al coneixement dels seus fons excepcionals poden ésser consultats els repertoris dels seus directors Marià Aguiló ( Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474, 1923) i Marcelino Gutiérrez del Caño ( Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1912?).

Col·laboració: 
JoAr
Llegir més...