En fou l’antecessora, i el nucli principal, l’antiga Biblioteca Municipal de València, que depenia de l’ajuntament i que teniua la seu a la casa de la ciutat. Adquirí l’estatut de biblioteca pública al principi del s. XX. Gràcies a la gestió del bibliògraf Josep-Enric Serrano i Morales foren aconseguits donatius importants de col·leccions especialitzades: el 1905 hi fou incorporada la de Joan Churat i Sauri (1835-94), i el 1907 la de Salvador Sastre i Nadal (1848-1905), d’uns 1 600 volums cadascuna, en general d’edicions rares i antigues. El mateix Serrano i Morales llegà la seva biblioteca, que fou el fons bàsic del conjunt: 18 123 obres, amb nombrosos manuscrits, alguns dels quals tan notables com l’epistolari de Gregori Maians i Siscar. Posteriorment s’hi afegiren altres aportacions, com la biblioteca de l’erudit Francesc Martí i Grajales (1923), principalment d’obres de teatre dialectal valencià. Aportacions importants posteriors han estat la donació de la biblioteca Nicolau Primitiu (1976) i la de Manuel Sanchis i Guarner (1982). L’any 1983 la biblioteca fou transferida a la Generalitat. A partir de 1985 hom creà la Biblioteca Valenciana amb fons de la Biblioteca Pública, que fins el 2000 en compartí la seu. El 2001 es fusionà a la Xarxa de Lectura Pública Valenciana. Cal destacar alguns manuscrits del s. XV, com el dels Furs i el del Llibre del consolat de mar , a més de l’Hemeroteca, de premsa local, que inclou també la col·lecció de periòdics valencians en català i de periòdics carlins, de Josep Navarro i Cabanes (1875-1929).