Fou projectada per a uns 200 0000 d’habitants. El seu emplaçament a l’interior mostra l’esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d’un continent pràcticament buit i l’intent de solucionr la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio. Aprovat el projecte definitiu l’any 1956, Brasília fou oficialment inaugurada l’any 1959, i l’any següent fou declarada capital dels Estats Units del Brasil. El seu creixement ha estat accelerat, puix que, d’uns 65 000 habitants l’any 1959, passà a la xifra de 141 742 en el cens de l’any 1960, fenomen causat per la gran afluència tant de mà d’obra necessària per a enllestir els plans de construcció i urbanització, com de funcionaris ocupats en les tasques administratives. Centre d’ensenyament superior: Universidade de Brasília, fundada el 1961. El pla urbanístic de Brasília és obra de Lúcio Costa, deixeble directe de Le Corbusier. Costa planejà Brasília com una ciutat funcionalment diferenciada i zonificada, aplicant els principis del més rígid racionalisme urbanístic mitjançant una organització dels barris, prestant atenció en part a les funcions professionals, amb la qual cosa hom assentava un principi de desintegració classista. La ciutat, de planta triangular, estén dos dels seus costats paral·lelament a un llac artificial. L’eix principal centra la vida cultural i econòmica. La Plaça dels Tres Poders, situada a la intersecció de l’eix principal amb els costats del triangle, allotja el nucli de la vida política del país. Les construccions principals són la catedral, el palau presidencial i el tribunal suprem, obres d’Oscar Niemeyer, que assuaujà els freds esquemes racionalistes creant una fórmula de neobarroc recolzat en la tradició brasilera, emprant les estructures sinuoses i els azulejos característics de l’arquitectura de l’època colonial. Les àrees residencials són disposades en grans sectors, de petites construccions d’una sola planta, i d’altres per blocs més elevats d’habitatges, disposats paral·lelament i entre els quals hi ha, intercalats, diferents centres comercials i socials. El conjunt és travessat per carrers i avingudes molt amples. D’altra banda, l’expansió de Brasília és afavorida per la xarxa de carreteres obertes en direcció a la nova capital des de totes les grans ciutats allunyades del país. Té aeroport internacional.