i Bielsa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bielsa

Forma catalana antiga deBelsa
Forma catalana antiga deBelsa
Carrer de Bielsa (Osca)
© C.I.C. - Moià
Municipi d’Aragó, a la comarca de Sobrarb.
Població: 
508 h
[2009]

Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta. El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs (pinedes, fagedes) i per pasturatges; l’explotació forestal i la serradora també són comunals. Hi ha ramaderia ovina i bovina. Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent. Hi ha una central elèctrica instal·lada al riu de Barrosa, amb una potència de 42.000 Kw.

La vila (1 023 m alt.), a la confluència del Cinca i del riu de Barrosa, és el nucli més baix del terme; molt destruïda durant la guerra civil de 1936-39, es conserva la façana de la casa de la vila, del segle XVI, amb un porxo de cinc voltes.

Formà part del bisbat de Roda —després, de Lleida— des del 1080 fins al 1571, dins l’ardiaconat de Benasc, i fins al 1305 del Principat de Catalunya. El parlar de Bielsa, gairebé desaparegut després dels canvis de població del 1939, és un dialecte aragonès de transició al català, amb característiques pròpies (com el manteniment de la - t - intervocàlica: entrata ).

Col·laboració: 
MxC / TLlC
Llegir més...