i Josep Joan Bigas i Luna | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Joan Bigas i Luna

Nom amb què és conegut artísticament Bigas Luna
Nom amb què és conegut artísticament Bigas Luna
Josep Joan Bigas i Luna (2011)
Crèdits: Rastrojo (Wikimedia Commons)
cinematografia cin
Realitzador cinematogràfic, més conegut per Bigas Luna .
Barcelona, Barcelonès, 19 de març de 1946 — la Riera de Gaià, Tarragonès, 6 d’abril de 2013

Format a les escoles Eina i Elisava, de les quals fou també professor a la primera meitat dels anys setanta, s’inicià en el disseny industrial i la publicitat. L’any 1969 fundà l’estudi i la botiga GRIS associat amb Carles Riart, amb el qual presentà dissenys a Barcelona i Londres, i aconseguí diversos premis de disseny, entre els quals destaca un premi Delta d’Or (1970). Féu també diverses exposicions de pintura, art que conreà al llarg de la seva vida en etapes diverses.

A la meitat dels anys setanta passà al cinema, on debutà amb Tatuaje (1976), un film d’encàrrec. Posteriorment rodà diversos curts eròtics, reunits en Historias impúdicas (1977). Amb el seu segon llargmetratge, Bilbao (1978), una història eròtica entre un psicòpata i una prostituta, mostrà ja algunes de les característiques del seu univers personal: una estètica detallista i obsessiva, abundància de símbols al límit amb el fetitxisme, el sexe com a centre d’impuls vital i alhora vinculat a la mort, i l’atmosfera sovint onírica i surrealista. Posteriorment afegí altres elements a la seva obra, com són alguns estereotips ibèrics en algunes de les seves produccions ( Jamón, Jamón , 1992) o una certa mirada sociològica ( Yo soy la Juani , 2006; DiDi Hollywood , 2010). Rodà les seves pel·lícules en castellà, català, anglès i francès.

Fou distingit amb diversos guardons, com ara el premi de la crítica i el de la millor pel·lícula internacional del Festival de Cinema de Porto Fantasporto (1983) per Caniche ; el premi Golden Raven al millor director del Festival de Cinema Fantàstic de Brussel·les; el premi Sant Jordi a la millor pel·lícula (1988) per Angoixa ; el Goya a la millor adaptació cinematogràfica (1998) per La femme de chambre du Titanic ; el premi especial del jurat de Sant Sebastià (1993) per Huevos de Oro ; el Lleó d’argent del Festival de Venècia (1992); el premi del públic del Festival de València (1993) per Jamón, jamón , i el premi al millor guió per La teta i la lluna del Festival de Venècia, en el qual participà com a jurat el 2006.

Destacà també com a impulsor de la carrera de joves actors de renom, entre els quals destaquen Penélope Cruz, Javier Bardem, Jordi Mollà, María Barranco, Biel Duran i Aitana Sánchez-Gijón, alguns d’ells premiats per la interpretació en pel·lícules seves.

Autor  de gairebé tots els guions (de vegades en col·laboració) de la vintena de pel·lícules que realitzà, algunes es basen en novel·les: ultra l’esmentada Tatuaje (1974), adaptació de l’homònima de Manuel Vázquez Montalbán, cal esmentar Las edades de Lulú (1990), Volavérunt (1999), La femme de chambre du Titanic (1997) i Son de Mar (2001), basades, respectivament en les novel·les homònimes d’Almudena Grandes, Antonio Larreta, Didier Decoin i Manuel Vicent. Poc abans de morir havia iniciat el rodatge de Segon origen , adaptació al cinema  de la novel·la de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen .  

Filmografia destacada

  1. Tatuaje (1976)
  2. Historias impúdicas (1977)
  3. Bilbao (1978)
  4. Caniche (1979)
  5. Renacer (1981)
  6. Lola (1986)
  7. Angoixa (1987)
  8. Las edades de Lulú (1990)
  9. Jamón, jamón (1992)
  10. Huevos de oro (1993)
  11. La teta y la luna (1994)
  12. Bámbola (1996)
  13. La femme de chambre du Titanic (1997)
  14. Volavérunt (1999)
  15. Son de mar (2001)
  16. Yo soy la Juani (2006)
  17. DiDi Hollywood (2010)
Llegir més...