i Heinrich Bihler | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Heinrich Bihler

Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Lingüista alemany.
Friburg de Brisgòvia, 14 d’octubre de 1918 — Friburg de Brisgòvia, 17 de gener de 2017

Estudià a les universitats de Heidelberg i Munic, i ensenyà a les de Munic i Göttingen, d’on fou catedràtic de llengua i literatura catalana i castellana del 1961 al 1972, que passà a ser-ne emèrit. S’ocupà preferentment de temes de llengua i literatura franceses, espanyoles, catalanes i italianes. Inicià la seva carrera científica amb una tesi doctoral sobre el català (Die Stellung des Katalanischen zum Provenzalischen und Kastilischen. Statistische Analyse von katalanischen Texten aus Mittelalter und Neuzeit, ‘La posició del català amb relació al provençal i el castellà. Anàlisi estadística de textos catalans medievals i de l’època moderna’, 1950, publicada el 2001) i s’especialitzà en les literatures hispàniques i en francès (Spanische Versdichtung des Mittelalters im Lichte der spanischen Kritik der Aufklärung und Vorromantik, ‘Poesia espanyola de l’edat mitjana a la llum de la crítica espanyola de la Il·lustració i dels preromàntics’, 1957; Salvador Espriu ‘Setmana Santa’, 1971; Französische Stillehre, 1955) i en temes de literatura comparada (Zur Gestalt mittelalterlicher lateinischer französischer und spanischer Fassungen der Fabel vom Fuchs und vom Raben, ‘Sobre el model de les versions llatines, franceses i espanyoles medievals de la faula de la guineu i el corb’, 1963). Cofundador de la revista Iberoromania (1969), en fou director del 1972 al 1979. El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi. L’any 2015 fou nomenat president d’honor de l’Associació Germano-Catalana (Deutscher Katalanistenverband).

Data de revisió: 
2018-11-08
Llegir més...