Fou professor de dret penal a la Universitat de Leipzig. Fou el principal representant de la teoria de la reparació (Vergeltungstheorie) en el dret penal clàssic en contra de les orientacions de caràcter sociològic. Concep el delicte com a lesió al dret de l’estat que les seves lleis siguin obeïdes. Entre les seves obres cal destacar Die Normen und ihre Übertretung (‘Les normes i llur inobservança’, 1872, 4 volums), Gehorsamsrecht (‘El dret d’obediència’) i Genugtuungsrecht (‘El dret de reparació’).