i Gustau Biosca i Pagès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gustau Biosca i Pagès

Gustau Biosca
© Fototeca.cat
esports esport
Jugador de futbol.
l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 29 de febrer de 1928 — Barcelona, 1 de novembre de 2014

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona. Començà jugant a l’equip d’afeccionats (1945-47), fou cedit al Moià (1947-48) i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial (1948-50). S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes. Una greu lesió (1957) interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà. Jugà 187 partits com a blaugrana. Fou campió de Lliga (1951, 1952, 1953), de Copa (1951, 1952, 1953, 1957) i de la Copa Eva Duarte (1952, 1953). També guanyà la Copa Llatina (1952) i la primera Copa de Fires (1958). Fou dotze vegades internacional amb la selecció espanyola.

Posteriorment fou entrenador, ajudant de Kubala a la selecció espanyola absoluta i dirigint la sub-21 (1976-78), entrenà el Pontevedra (1970-71), l’Atlético Español de Mèxic, el Sant Andreu (1972-73), el Real Valladolid (1973), el Sabadell (1974-75), Racing de Ferrol i el Terrassa (1978-79). Entrà a formar part de la directiva del FC Barcelona l’any 1993, i fou impulsor de l’Agrupació de Veterans. Aparegué, juntament amb altres jugadors com Ramallets, Si Stefano o Zarra, en la pel·lícula Once pares de botas (1954), dirigida per Francesc Rovira.

Data de revisió: 
2018-09-03
Llegir més...