i Adolfo Bioy Casares | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Adolfo Bioy Casares

literatura lit
Escriptor argentí.
Buenos Aires, 15 de setembre de 1914 — Buenos Aires, 18 de març de 1999

Conreà la novel·la fantàstica, mediatitzant-la en mons irreals i amb tècniques de l’absurd: La invención de Morel (1940), Plan de evasión (1945), El sueño de los héroes (1954), Diario de la guerra del cerdo (1969), la seva millor novel·la, Historias de amor (1972) i La aventura de un fotógrafo en La Plata (1985). Escriví també contes ( Historias desaforadas , 1986, La muñeca rusa , 1991, i Una magia modesta , 1998), igualment dins el gènere fantàstic. Cal esmentar, a més, els volums de memòries Memorias. Infancia, adolescencia y como se hace un escritor (1994) i De jardines ajenos (1997) i el volum de poesia Primavera de la muerte: poesías completas (1945-98) (1998). Fou molt amic de J.L.Borges, amb el qual compartí algunes de les afinitats literàries. El 1990 li fou atorgat el premi Cervantes.

Llegir més...