Situació i presentació
El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km2, i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme. El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs. Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i les Escaules, tots dos de pendents escarpats. El puig Bruelar (239 m), al SW, és el punt més elevat. La vall del Llobregat d’Empordà és emmarcada per la serra de Mont-roig a l’W i la serra de la Llosta a llevant, on trobem el límit amb el municipi de Campmany i amb el de Masarac.
La carretera de Barcelona a França per la Jonquera (N-II) travessa el terme, paral·lela al Llobregat, i també l’AP-7. El poble de Biure es troba poc més de 2 km a ponent i enllaça amb la N-II a través d’una carretera local que es comunica també, per la vall del Ricardell, amb la d’Agullana a Terrades, que toca la punta occidental del terme. Una altra carretera local travessa de N a S la serra dels Tramonts des del poble de Biure fins a la carretera de Boadella a Pont de Molins (entre aquest darrer poble i les Escaules).
Hom considera que el nom de Biure prové del llatí bene vivere (Benviure), nom documentat l’any 982. Cal suposar que degué tenir l’origen en una possessió monàstica altmedieval. En la documentació dels segles XIII i XIV el nom del lloc ja és escrit amb la grafia actual. A la fi del segle XVII formava part de la batllia reial de Figueres.
La població i l’economia
La història demogràfica del lloc acusa un augment espectacular de població (biurencs) des de la darreria del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XIX: passà dels 185 h el 1787 als 700 h que s’hi registraven el 1860. L’etapa pròspera de l’agricultura coincidia amb un moment d’expansió d’altres fonts de riqueses locals; l’explotació del suro, de les guixeres i de les pedreres. A partir del darrer quart del segle XIX, aquests recursos econòmics van entrar en crisi de manera successiva. Aleshores es produí un descens demogràfic: 543 h el 1900 i 328 h el 1970, que continuà amb oscillacions els darrers anys del segle XX (279 h el 1979, 233 h el 2001 i 237 h el 2005).
Del bosc de pins i alzines que abans ocupava una bona part del terme, en resten poques hectàrees. Hi ha algunes suredes que ja no s’exploten. També ha desaparegut la petita manufactura tapera, que funcionà a Biure fins als primers decennis del segle XX. Una activitat important, potser la més rendible, fou, durant els segles XVIII i XIX, l’explotació de les pedreres de calcària i, sobretot, les guixeres, que s’escampen pel muntanyam rocós que envolta el poble. Aquestes activitats desaparegueren al principi del segle XX, per la manca d’industrialització i modernització del transport, que encara es feia a bast. Fins els anys setanta eren encara populars en una extensa rodalia de la comarca els burros de Biure, dels quals, amb to de mofa, hom contava que arribaven al lloc abans que llurs amos, els guixaters.
La vinya i l’olivera havien ocupat grans extensions, però en molts llocs la vinya no es tornà a plantar després de la fil·loxera. Hom troba també molts olivars abandonats. La part erma del terme, coberta de matoll, s’aprofita per a pasturatge de la ramaderia ovina, que és un dels recursos econòmics actuals. L’agricultura és de secà, i els conreus predominants són els cereals i el farratge, a més de la vinya. Alguns agricultors formen part de la Cooperativa Vinícola del Ricardell, establerta al poble veí de Pont de Molins, però que té l’àmbit a tota la conca d’aquest rieral. En l’estreta llenca de terreny planer de la vall del Ricardell, vora el poble, hi ha hortes regades amb l’aigua del riu i de pous. Biure pertany a l’àrea de mercat de Figueres.
El poble de Biure
El poble de Biure forma un conjunt urbà compacte que s’esglaona per un dels pendents de la riba esquerra del Ricardell, a 81 m d’altitud. Els carrers són costeruts i les cases de dues o tres plantes, dels segles XVIII i XIX, han perdut l’engalbat de les façanes, en les quals hi sol haver porxos adossats, formant terrasses a l’altura del primer pis. A la planta baixa hi ha els antics cellers coberts amb voltes. Les masies disseminades són, en general, abandonades, excepte les de la vall del Llobregat i les pròximes a la carretera estatal.
L’església parroquial de Sant Esteve de Biure, esmentada al segle XI i els anys 1279 i 1280, és un edifici del principi del segle XVIII. Es dreça a la part alta de la població. És d’una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, coberta amb voltes de llunetes. La portada, amb senzilla decoració barroca, inclou una fornícula amb la imatge del patró, i té una inscripció a la llinda on consta que el temple fou reedificat el 1702. En una finestra de la capçalera figura l’any 1703. El campanar és una torre octagonal de base quadrada. Té interès l’edifici seu de la societat de socors mutus la Fraternitat (1911).
Les restes del castell de Biure són uns 300 m al NW del nucli central del poble, al cim d’un pujol de vessants pronunciats per migdia i llevant. Hi romanen dreçats pocs vestigis arquitectònics. Els més vistents són dos fragments de murs de molt gruix, atalussats, que formen angle recte. A l’entorn es veuen altres restes de fonaments i d’enderrocs i una escala tallada a la roca. Al vessant de ponent del turó una dotzena de casalots del segle XVIII formen el barri del Castell, la majoria dels quals s’arrengleren en l’anomenat carrer dels Castellans.
Biure celebra el Carnaval amb una popular arrossada i la seva festa major, a l’agost, en honor de sant Esteve.