i Georges Bizet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Georges Bizet

música mús
Compositor francès.
París, 25 d’octubre de 1838 — Bougival, Illa de França, 3 de juny de 1875

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major (1855). Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma (1857), on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma. Es dedicà principalment a la música escènica. Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans. Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles (1863), relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth (1867), no tan reeixida, i Djamileh (1871). Bizet alternava aquesta tasca amb la reducció d’òperes per a piano, algunes harmonitzacions de cançons populars, com els Chants des Pyrénées (1867), i algunes obres per a piano, com Jeux d’enfants, sèrie de dotze peces, cinc de les quals orquestrà posteriorment. També compongué música d’escena d’ambient provençal per a L’Arlésienne d’Alphonse Daudet (1872). Morí pocs mesos després de l’estrena de Carmen, òpera acollida amb una certa fredor, acusada de wagnerisme i de naturalisme en l’argument, bé que convertida en una de les més populars després de la mort del seu autor.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...