i Pere Blai | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Blai

Façana del Palau de la Generalitat de Catalunya, dissenyada per Pere Blai
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte, fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar.
Barcelona, 1553 — Barcelona, 1620

Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona: treballà a l’església d’Alcover (~1580) i a la capella del Santíssim (1582) de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major (~1583) i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies: Valls (1583), Ulldemolins (1587), etc. Tingué contactes amb eclesiàstics il·lustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual col·laborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp (1582), bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat (1582-89). Dels altres seus treballs a Tarragona destaquen el remodelatge del palau episcopal (~1586) i la construcció del seminari (1593), destruïts, i el complex de les capelles de Sant Fructuós i Sant Joan de la Seu (1592-1612), amb la tomba de l’arquebisbe Joan Terès (1608). A més, hom li pot assignar les traces del claustre conventual de Sant Agustí de la Selva del Camp (1598), de l’església de Cornudella (1599) i de les cases dels germans Company —avui can Cosme i l’Abadia— d’Alcover (1618). El 1596 projectà la nova capella de Sant Jordi —ara saló— de la Generalitat de Catalunya i la façana que dóna a la plaça de Sant Jaume; a més de la traça en contractà la realització (1596-1619). També projectà l’església d’Igualada (1601), i a Barcelona s’ocupà d’altres construccions avui perdudes, com la gran capella cupulada de Sant Ramon de Penyafort al convent de Santa Caterina (des del 1602), algunes estances al convent de Sant Agustí (1607) i la sumptuosa Creu del Portal del Mar (1609). L’últim treball seu documentat és una reforma al castell de Canet, al Rosselló (1617). Principal exponent de l’arquitectura renaixentista a Catalunya, representa la incorporació al llenguatge classicista des de les tradicions constructives autòctones.

Col·laboració: 
MCB / JGaR
Data de revisió: 
2014-07-21
Llegir més...