Blanca II de Navarra

(Olite, Navarra, 1424 — Lescar, Bearn, 1464)

Reina de dret de Navarra (1461-64).

Filla de Joan d’Aragó (futur Joan II) i de Blanca I de Navarra. Es casà (1440) amb Enric de Castella (futur Enric IV), però al cap d’uns quants anys (1453), a petició d’Enric, el matrimoni fou anul·lat. Addicta al seu germà Carles de Viana, llur pare els desposseí (1455) de l’herència materna en benefici de llur germana menor Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix; en virtut de la concòrdia de Barcelona (1460) entre Joan II i Carles de Viana, Blanca restà com a ostatge del seu pare, que evità així que fos presa com a bandera de la causa beaumontesa, i la lliurà al comte de Foix; restà captiva fins a la mort. En ésser conduïda a França, Blanca protestà (1462) que tota ulterior renúncia seva al regne de Navarra no tindria valor, llevat que fos a favor d’Enric IV o del comte d’Armanyac.