Blanca de Sicília

(?, aprox. 1330 — ?, 1370)

Infanta de la branca catalana regnant a Sicília.

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Fou abadessa del convent de clarisses de Messina; ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant. Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries, cosí de Pere III el Cerimoniós. Del matrimoni nasqué una filla, Elionor.