i Gabriel Blancafort i París | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gabriel Blancafort i París

Gabriel Blancafort i París
© Fototeca.cat
música mús
Orguener.
la Garriga, Vallès Oriental, 10 de maig de 1929 — Collbató, Baix Llobregat, 24 d’agost de 2001

Rebé la primera formació musical del seu pare, Manuel Blancafort. Començà la seva tasca d’orgueneria a la casa Rogent (Collbató), l’any 1954; amplià coneixements a París (casa González, 1956) i Ludwigsburg (casa Walker, 1959), i des del 1963 s’establí a Collbató, on formà amb Joan Capella l’orgueneria Blancafort-Capella. Coneixedor profund dels instruments històrics, restaurà, entre d’altres, els orgues del Vendrell (1962), Daroca (1964), Morella ( cadireta ,1968), Maó (1973), Montblanc (1977) i Sant Sever de Barcelona (1981). Cal destacar, d’entre els orgues construïts de bell nou, els de Sant Pius X, a Barcelona (1971), Mataró (1974), Badalona (1974), Marbella (1975), Torreciudad (1975), el Tibidabo, a Barcelona (1979), els de la catedral de Ciutadella de Menorca (1993) i de Barcelona (1994, a partir de la façana i la caixa originals del 1538). En total, del 1963 al 1998 el taller construí, reconstruí o restaurà 134 orgues. El 1999 tingué lloc la fundació de Blancafort, Orgueners de Montserrat SL, que, sota la direcció del seu fill Albert Blancafort i Engelfried (1964), continuà als tallers habilitats a l’antic teatre de cal Vicentó de Collbató la tasca de l’anterior empresa amb, entre d’altres, la construcció de l’orgue de l’Auditorio Alfredo Kraus de Las Palmas de Gran Canaria (1999), el de la catedral d’Alcalá de Henares (2001), el de la Selva del Camp (2003) i el de la basílica de Montserrat (2010), que, amb més de 4.000 tubs és un dels més grans d’Europa.

Llegir més...