Vidal de Blanes i de Castellar

(País Valencià, segle XIV — Pais Valencià, segle XV)

Diplomàtic.

Baró de Cotes, senyor d’Albalat, de Segart, de Montalt i de Comediana, fill de Guillem de Blanes i de Damiata de Castellar. Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler (1379-98). Fou algutzir del rei Joan II i majordom del rei Martí l’Humà, justícia (1404) i governador (1413) de València. Portà a terme nombroses ambaixades: a l’infant Martí, a Sicília (1392); a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes (1396); pels afers del Cisma, a Castella (1397); prop de Benet XIII (1402) —que ell ajudà a fugir d’Avinyó el 1403—, i al concili de Pisa (1409). Enrolat en les tropes de Benet XIII, participà en l’expedició a Sardenya el 1409. Amb Antoni Torrelles s’encarregà de la custòdia de Frederic de Luna (1409). Era cosí germà de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona.