Fou partidari de la unió del Rosselló a Catalunya quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà (1473), bé que s’havia mostrat indecís en esclatar (25 de gener) una revolta filocatalana a la ciutat pocs dies abans que hi entrés el monarca (1 de febrer). És dubtosa la veracitat de la seva heroica actuació en defensa de Perpinyà arran del setge de la ciutat posat per Lluís XI de França (1474), en el transcurs del qual preferí sacrificar el seu fill, que es trobava en poder dels francesos, abans de lliurar la ciutat. Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja no era, com hom ha pretès, cònsol de Perpinyà.