Fou el cineasta més important de la Itàlia feixista. Amb Quattro passi fra le nuvole (1942), que alguns consideren precedent del neorealisme, inicià la sèrie costumista que, amb inflexions poètiques o satíriques, desenvolupà en la seva filmografia de postguerra. En són films remarcables Vecchia Guardia (1935), La Corona di ferro (1941) i Io, io e gli altri (1964).