i Francesc Blasi i Vallespinosa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Blasi i Vallespinosa

indústria indúst i literatura lit
Industrial, mecenes, fotògraf, escriptor i filantrop.
Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 — Barcelona, 2 d’abril de 1949

De família benestant, el 1914 s’associà amb Joan Pallàs en un pròsper negoci tèxtil que li permeté de dedicar-se al mecenatge, la beneficència i les activitats culturals. Viatjà extensament pel Pròxim Orient, els Estats Units i l’URSS, i fruit d’aquests viatges són, entre d’altres, les obres Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1929). El seu interès principal fou, però, l’excursionisme, amb una especial dedicació a la fotografia: soci protector del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), en presidí la secció de fotografia del 1927 al 1933 i del 1940 al 1949. Impulsà també la subsecció de cinema amateur (1931), que dirigí fins el 1933, i des del 1932 presidí la secció d’arqueologia. L’any de la seva mort donà el seu valuós fons fotogràfic (més de 17.000 imatges en diversos formats) al CEC. Publicà obres de divulgació de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928) i Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933). Per voluntat testamentària es constituí el mateix any de la seva mort la Fundació Francesc Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convocà, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans. El 1981 la fundació es traslladà a Valls, on el 1984 es fusionà amb les fundacions vallenques Rodón-Giró i Guasch-Coranty en la Fundació Ciutat de Valls, dedicada a la cultura. A Valls centrà també la seva activitat filantròpica a través d’institucions benèfiques i religioses, i també fou mecenes d’activitats culturals de la ciutat.

Llegir més...