i José María Blázquez Martínez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

José María Blázquez Martínez

arqueologia arqueol
Arqueòleg.
Oviedo, 7 de juny de 1926 — Madrid, 27 de març de 2016

Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya. Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología, fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals. Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos treballs sobre les èpoques preromana i romana de la península Ibèrica, i dedicà una atenció especial a les primeres manifestacions del cristianisme. Alguns dels seus estudis són sobre el registre arqueològic als Països Catalans, com el de la pàtera de Tivissa i el Panorama general de la escultura romana en Cataluña. Destaquen els seus llibres Religiones primitivas de Hispania (1961), Tartesos y los orígenes de la colonización fenicia en Occidente (1968), La romanización (1974) i Historia económica de la Hispania romana (1978).

Data de revisió: 
2017-01-17
Llegir més...