i Ernst Bloch | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ernst Bloch

filosofia filos
Filòsof alemany.
Ludwigshafen am Rhein, Palatinat, 8 de juliol de 1885 — Tübingen, Baden-Württemberg, 4 d’agost de 1977

Fou director de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie i professor a Berlín, Heidelberg i Grünwald. En temps del nazisme s’exilià a Suïssa (1933) i posteriorment als EUA (1938-49). Després de la guerra s’instal·là a la RDA i fou professor a Leipzig. Criticat pels marxistes oficials, el 1961 passà finalment a Tübingen (RFA), on fou professor de la universitat. Féu una reconsideració del marxisme a partir del concepte d’utopia, que ell pretenia de fonamentar en el principi de l’esperança. En la seva obra principal, Das Prinzip Hoffnung (‘El principi de l’esperança’, 1954-59), descriví en una anàlisi històrica de gran erudició les imatges utòpiques de les diverses cultures, en les quals identificà l’esperança com a principi rector de la història individual i social. Cal esmentar, encara, Geist der Utopie (‘Esperit de la Utopia’, 1918), la seva primera obra, Thomas Münzer als Theologe der Revolution (1921), Tübinger Einleitung in die Philosophie (‘Introducció a la filosofia’, 1963-64), síntesi original del materialisme dialèctic, Atheismus in Christentum (‘Ateisme en el cristianisme’, 1968), Das Materialismusproblem (‘El problema del materialisme’, 1972), Experimentum Mundi (1975) i Tendenz-Latenz-Utopie (‘Utopia de la tendència-latència’, 1978).

Col·laboració: 
JTo / JMUC
Llegir més...