Pel primer tractat de Blois (22 de setembre de 1504), Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó. El tractat restà sense efecte. Pel segon tractat de Blois (12 d’octubre de 1505), Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII. Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni els seus drets sobre el regne de Nàpols, drets que, en el cas de manca de descendència, havien de tornar a França. Ferran II, a més, es comprometia a donar, en concepte d’indemnització per les despeses de guerra fetes pels francesos a Nàpols, 500 000 ducats en el terme de deu anys, com també a restituir els béns confiscats als barons napolitans del partit angeví. Ferran II no complí les estipulacions polítiques del tractat, i el papa Juli II el dispensà del compromís en ésser constituïda la lliga de Cambrai (1508). Pel tercer tractat de Blois (12 de desembre de 1509), Ferran II de Catalunya-Aragó concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià d’Àustria per tal que pogués dur a terme l’acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella. Pel quart tractat de Blois (1 de desembre de 1512), destinat a reforçar l’aliança entre França i la casa d’Àustria, hom acordà el matrimoni de Renata, filla de Luís XII, amb el futur emperador Carles V.