Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov. A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame (‘Versos a la molt bella dama’, 1904) es convertí en el principal poeta simbolista rus. La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik (‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906) i Roza i Krest (‘La rosa i la creu’, 1913) i en els poemes Nečajanneja radost’ (‘Joia inesperada’, 1907). Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs oficials. A Dvenatcat’ (‘Els dotze’, 1918) i a Škify (‘Els escites’, 1918) presentà una visió messiànica i molt personal de la revolució del 1917. El 1928 li fou publicat Dnevnik (‘Diari’), que abraça del 1911 al 1921.