i Léon Blum | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Léon Blum

ciències polítiques polít i història hist
Polític francès.
París, 9 d’abril de 1872 — Jouy-en-Jossas, Illa de França, 30 de març de 1950

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité. Durant la guerra (1914-18) fou director del gabinet del ministre Sembat. Al congrés de Tours (1920) encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès (SFIO), després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire. Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell. El seu primer ministeri (juny del 1936-juny del 1937) es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials. Partidari, en un primer moment, d’ajudar militarment la república espanyola, el 1936 acabà defensant la no-intervenció. Els desacords que produí aquesta decisió entre l’esquerra li valgueren un vot de censura del Senat, que el féu dimitir. Sota el règim de Vichy fou deportat a Alemanya, al camp de Buchenwald, d’on fou alliberat el 1945. En retornar, presidí un govern transitori (1946-47). Publicà À l’échelle humaine (1945), on intentà de conciliar marxisme i humanisme.

Col·laboració: 
EEs
Llegir més...