i Joaquim Blume i Carreras | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (1957)

esports esport
Gimnasta.
Barcelona, 21 de juny de 1933 — Serra de Conca, prop de la localitat de Valdemeca, Castella-la Manxa, 29 d’abril de 1959

Fill d’Armand Blume, començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare. Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957. Només participà en els Jocs Olímpics d’Hèlsinki (1952), ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne (1956). Participà al Campionat del Món de Roma (1954) i als Campionats d’Europa de Frankfurt (1955) i de París (1957), en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall amb arcs i paral·leles i la plata en barra fixa. Guanyà sis medalles d’or als Jocs Mediterranis de Barcelona (1955), i s’adjudicà el concurs general i les proves de terra, cavall amb arcs, anelles, paral·leles i barra fixa, i la medalla de bronze en salt. Fou deu vegades consecutives campió d’Espanya absolut (1949-58). El 1949 guanyà en cinc dels set aparells, mentre que en la resta d’anys s’imposà en els set aparells. També dominà tots els Campionats de Catalunya entre el 1949 i el 1958. Fou escollit millor esportista espanyol dels anys 1956 i 1957. Morí en un accident d’avió el 29 d’abril de 1959. A l’avió també hi viatjava la seva dona i part de l’equip espanyol de gimnàstica. En honor seu, el 1969 s’instaurà la competició gimnàstica Memorial Joaquim Blume i es batejaren amb el seu nom les residències d’esportistes de Barcelona i de Madrid. El 1960 el Comitè Olímpic Internacional li atorgà, a títol pòstum, el trofeu Taher Pacha com a millor esportista amateur del món.

Data de revisió: 
2018-09-07
Llegir més...