i Boadella i les Escaules | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Boadella i les Escaules

Sumari de l’article

Nom que fins el 2004 va rebre el municipi deBoadella d’Empordà
Resclosa del pantà de Boadella (Alt Empordà)
© C.I.C. - Moià
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
241 h
[2009]
Extensió: 
11 km2

Situació i presentació

El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km2, s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa: al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades; al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius. El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules.

A l’extrem nord-occidental del municipi, a 1 km de la població, s’hi construí la resclosa del pantà de Boadella, sobre la Muga, que s’estén en la seva major part pel terme veí de Darnius (a la confluència de la Muga amb el riu d’Arnera) i pel de Sant Llorenç de la Muga, que serveix per a la producció d’energia elèctrica i per al regadiu. L’embassament va significar un canvi notable en el paisatge.

El municipi es comunica amb la carretera de Barcelona a la Jonquera (N-II) per la carretera de Boadella a Pont de Molins, que enllaça amb la d’Agullana a Terrades.

La població i l'economia

L’evolució demogràfica segueix la tendència de la comarca i dels seus pobles més rurals. Tingué un augment de població (boadellencs) notable al segle XVIII (de 160 h el 1718 a 461 h el 1787) i arribà a un màxim el 1860 amb 737 h, bé que inicià des d’aleshores una corba descendent, aturada només vers el 1930 (563 h): 417 h el 1960, 301 h el 1970, 261 h el 1979 i 209 h el 1991. Durant els anys noranta la tendència a la baixa s’estabilitzà encara que el 2001 amb 233 h i el 2005 amb 237 h es produí una lleugera recuperació.

Les terres de la part accidentada del terme municipal són cobertes de bosc, sobretot de pinedes; s’hi troben també en alguns indrets alzines sureres i matoll. Els conreus són predominantment de secà: cereals, vinya i oliveres, i vora el riu hi ha reduïts sectors d’horta. Han augmentat les explotacions ramaderes, especialment les dedicades a la cria de bestiar porcí, seguides de l’oví. S'havien explotat jaciments de coure i de plom, que van ser abandonats al segle XIX. Hi ha fàbriques de calç i de ciment. Tot el terme, especialment als voltants de la Muga, que forma raconades envoltades d’arbredes, té un paisatge que atreu l’excursionisme. Prop de les Escaules, a la vora de la Muga, hi ha una central elèctrica a l’antic molí d’en Miquel.

El poble de Boadella

El poble de Boadella es troba a 82 m d’altitud, a la riba dreta de la Muga. El 2005 tenia 150 h.

El poble de Boadella d’Empordà, a la vora de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
És un nucli de carrers estrets format al voltant del castell palau de Boadella, dels antics senyors i de l’església parroquial. Aquest castell es troba a la banda occidental del poble, i és un gran casal gòtic integrat per tres cossos o ales que amb un mur que els uneix per llevant encerclen un pati rectangular. Ha sofert modificacions, però conserva encara alguns elements gòtics interessants.

L’església de Santa Cecília de Boadella, d’una nau i capelles laterals, i absis semicircular a l’interior i irregular externament, no sembla anterior als segles XVI i XVII. Sembla que a l’entorn del castell hi hagué un recinte de muralla (en resta algun fragment), i dins el poble es conserven algunes cases dels segles XVI i XVIII amb portals adovellats i ràfecs de teulada decorats.

Les festivitats pròpies de Boadella són la festa major de Santa Cecília, el diumenge més proper al 22 de novembre.

Altres indrets del terme

Les Escaules

El poble de les Escaules (escaulencs) es troba també a la vall de la Muga, a la dreta del riu, al punt on conflueix amb el torrent de la Caula, entre Boadella i Pont de Molins. Tenia 90 h el 2005. L’indret és accidentat per la banda de migdia, sobretot, i en un sector encinglerat sobre la vall, uns 500 m a llevant, hi ha un gran salt d’aigua que forma la riera de la Caula, prop del qual hi havia l’església vella, romànica, avui desapareguda. Al cim del turó més enlairat, al SW del poble, es drecen les restes del castell.

El nucli antic de les Escaules s’estén de llevant a ponent pel carrer d’Amunt, i el conjunt manté un caràcter molt tradicional (són nombroses les cases dels segles XVII i XVIII). L’actual església parroquial de Sant Martí de les Escaules fou bastida al segle XVIII dins el nucli; és d’una nau, amb absis poligonal i portalada rectangular (amb la data del 1785); el campanar és de base quadrada i cos superior octagonal. La població fou fortificada: al carrer d’Amunt s’obria un portal d’accés. Prop seu hi ha una casa arruïnada amb restes molt evidents a la part baixa dels murs d’un parament d’opus spicatum, a la base d’un edifici originari dels segles IX o X que podria identificar-se amb l’antic monestir (lògicament la població s’hauria format al seu voltant). Vora la carretera hi ha una antiga fàbrica de teixits fundada el 1855 per Josep Roca i Brocs, arquitecte que en féu també els plans.

El diumenge pròxim a l’11 de novembre, per la diada de Sant Martí, s’escau la festa major de les Escaules.

El Molí de les Puces

Un quilòmetre a ponent de les Escaules, a la dreta i a pocs passos de la Muga, hi ha un interessant edifici altmedieval conegut popularment pel Molí de les Puces. L’aspecte exterior recorda vagament una naveta menorquina amb els murs lleugerament atalussats; l’interior és rectangular, amb una fornícula en un dels murs, volta apuntada amb petites claraboies i escasses obertures. Pel parament, amb aparell d’espiga, no sembla posterior al segle X. A la vora, hi ha també restes d’edificis semblants.

Les coves

També a la dreta de la Muga, prop del saltant del torrent de la Caula, hi ha unes coves naturals on s’han trobat restes prehistòriques que van del Paleolític superior a l’edat del bronze. Una de les coves, la de les Tres Creus, en una època coetània a la del monestir de les Escaules (segles X-XII) fou utilitzada com a ermitatge (hi ha restes de ceràmica de l’època). Prop d’aquest indret s’ha descobert un pou de glaç del segle XVII en molt bon estat de conservació.

La història

El 844 el lloc de Buchatella, del pagus de Besalú, pertanyia al veí monestir de Sant Martí de les Escaules. El 977 és documentat el lloc de Bozelego, i en una confirmació de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes apareix la villa Bodelego. El 1115 el locus de Buadella era de la parròquia de Santa Cecília de Terrades, i durant l’època medieval en depengué eclesiàsticament. El 1123 fou cedit per Ramon Berenguer III al comte d’Empúries. Als segles XIII i XIV hi tenien possessions els Navata i els Vilamarí; el 1321 figura el castell de Boadella com a possessió indivisa de Pere de Rocabertí i Ramon de Vilamarí. Els Vilamarí foren senyors del castell fins a la fi del segle XV o l’inici del XVI, que passà a diverses famílies.

L’etimologia dels dos topònims, les Escaules i la Caula, era inequívoca (del llatí ipsas Calidas i Calida) i referida a fonts termals. Al SW del poble hi ha una font d’aigua termal que nodreix el torrent de la Caula.

Quant al poblament de les Escaules, degué ser molt antic, però l’origen de la població es troba en l’antic monestir de Sant Martí de les Escaules, que existia ja en temps de Lluís el Piadós, entre el 814 i el 840; el primer abat conegut, Adulf, obtingué precepte de Carles el Calb, el 844, on es confirmaven les possessions dels monjos (el Mas del Forn i el veïnat de Subirats, de Terrades, els pobles de Boadella i, segurament, el de Cantallops, i una cel·la no identificada). El 1002 el cenobi ja no existia i consta com una simple església de la seu de Girona.

El castell de les Escaules ocupava un cim rocós, a 235 m d’altitud; era presidit per una torre cilíndrica (es conserva encara dreta, amb uns 10 m d’alçada i restes dels merlets) envoltada per un recinte murat, de planta trapezial, del qual resten alguns murs sencers i d’altres d’arruïnats, i sembla una obra de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV). Era un dels dotze castells o baluards del terme del castell i la vila de Llers, situats a la frontera dels comtats de Besalú i el d’Empúries-Peralada, i que pertanyia als Rocabertí. Al segle XV el poble d’Escaules intentà de separar-se de Llers i demanà batlle i consell propis, i ho aconseguí fins al segle XVII.

Col·laboració: 
PBA / TLlC
Llegir més...