monestir de Bobbio

Monestir de Bobbio

Laura (CC BY-NC-ND 2.0)

Monestir situat a la vall de Trebbia, als Apenins, a l’Emília-Romanya, Itàlia, que donà nom a la ciutat formada al seu entorn, a 46 km de Piacenza.

Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615. Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès. La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests. Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà. Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir. El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja. La ciutat passà després als Visconti de Milà (segle XIV), i finalment, al regne de Sardenya dels Savoia (1748). El monestir, molt decaigut malgrat la unió amb la congregació cassinesa, fou suprimit el 1795.